NO ÉS EL TALENT ÉS L'ESFORÇ

El passat mes de març La Vanguardia publicava una investigació recent sobre per què els nord-americans d'origen asiàtic tenen més bons resultats acadèmics que aquells que són descendents d'europeus. Aquesta posa de relleu que de les diferents variables analitzades, la que té una relació més estreta amb les notes és l'actitud dels alumnes davant l'aprenentatge. En canvi, les habilitats cognitives no expliquen les  diferències que s'han observat entre alumnes d'origen asiàtic i europeu.  Els alumnes asiàtics tendeixen a veure les habilitats cognitives com a qualitats que es poden desenvolupar a través de l'esforç, mentre que els nord-americans blancs tendeixen a veure-les com a qualitats innates.

La investigació posa de relleu el paper de l'entorn familiar en els resultats acadèmics dels alumnes, ja que són els principis que s'inculquen als nens a casa els que després condicionen les seves actituds a l'escola.
A més a més, s'ha observat que les diferències entre les notes dels dos grups s'amplien a mesura que els alumnes van creixent. Així si als sis anys les notes són gairebé iguals, als quinze les diferències són importants.  També les diferències de motivació i actitud també s'amplien a mesura que els nens creixen.

REFLEXIÓ: La investigació mostra que els  asiàtics nord-americans tenen més bones notes no perquè siguin més intel·ligents, sinó perquè treballen més. L'habilitat té un paper relativament peitit en l'èxit acadèmic en comparació amb l'esforç. Això no significa que el talent individual de cada alumne sigui irrellevant. Independentment que un alumne li costi més o menys rendir a l'escola, l'esforç farà que millori els resultats. Per tant, no és certa l'afirmació que cal haver nascut amb una habilitat per ser bo en matemàtiques, sinó que es pot aprendre a ser bo en matemàtiques.