L'AULA, EL PROFESSOR I ELS MEUS COMPANYS. EL CONEIXEMENT

El professor de l’assignatura és en Martí Cerezo. El que més m’ha xocat de les primeres sessions d’aquesta assignatura és que els alumnes estem situats en forma de rotllana. Inicialment, la posició de les cadires  m’ha resultat una mica incòmode, ja que tots els companys poden veure el que estas fent durant tota la sessió, però al cap d’una estona m’he adonat que  d’aquesta manera podia veure als meus companys, i a més a més, el professor també forma part d’aquesta rotllana cosa que feia que aquest estigués en una situació d’igualtat envers nosaltres. Per tant, l’organització de l’aula al finalitzar la sessió m’ha semblat molt encertada, de fet crec que totes les assignatures d’aquest grau, en la mesura que fos possible, s’haurien d’organitzar així.

Algunes de les meves experiències en educació són les següents:

La meva etapa d’educació primària  és una de les més satisfactòries, m’encantava anar a l’escola de dilluns a divendres, perquè aprenia cada dia coses noves i allà estaven tots els meus amics. Per mi anar a l’escola no era una experiència traumatitzadora, sinó que era gratificant  i molt divertit.

En canvi, l’etapa d’educació secundària i batxillerat va ser completament diferent. En aquesta etapa vaig assolir uns alts nivells de coneixement, però, a diferència de l’anterior, les classes les entenia amb l’únic objectiu d’aprovar els corresponents examens.

Finalment, pel que fa a la meva etapa universitària, com ja he dit anteriorment, jo vaig estudiar dret i a diferència del grau d’educació primària es tractava d’un ensenyament basat en classes magistrals en què l’alumne era un “nombre” més i en què  la gran majoria de professors establien una distància amb el seu alumnat, de fet els havíem de tractar de vostè en tot moment. Tant és així, que el primer cop que en el grau d’educació primària em vaig dirigir a un professor tractant-lo de vostè, el primer que em va dir va ser  que el tractés de “tu”, cosa que em va xocar molt.

REFLEXIÓ:

Com a mestra pretenc que els meus alumnes tinguin una experiència escolar en la seva etapa de primària com la que vaig tenir jo, en que m’agradava anar a l’escola perquè era on aprenia cada dia coses noves i interessants que m’ajudaven a entendre els misteris del nou món adult que a poc a poc s’anava obrint davant meu. 

Durant aquesta sessió en Martí va explicar la història de l’aranya Yaví i el sac de la sabiesa, algunes de les reflexions estretes d’aquesta història són les següents:

En primer lloc, cap persona ho sap tot, i els mestres no som una excepció. Nosaltres hem de formar-nos contínuament, actualitzant els nostres coneixements per tal d’oferir als nostres alumnes la màxima qualitat.

En segon lloc, el treball cooperatiu permet assolir uns millors coneixements que no pas de forma individual, així l’aranya  va ser ajudada pel colom. Els mestres han d’inculcar als seus alumnes el treball en equip.

Finalment, hem de fer entendre als nostres futurs alumnes que l’aprenentatge no finalitza amb la nostra estapa escolar sinó que contínua al llarg de la nostra vida fins que morim. Per tant, hem de procurar motivar als nens a aprendre contínuament.